Crítica del llibre a la revista Bonart
Entrevista a "La Contra" de La Vanguardia
Reportatge a El Punt Avui
Reportatge a l'Ara
Reportatge a Bon Dia Andorra
Contra a L'Actual
Entrevista Cadena Ser (Àudio)
PRESENTACIÓ DEL WEB
Benvinguts
En aquesta pàgina dalipensador.blogspot.com el lector podrà trobar les il·lustracions del llibre en color, la contraportada i micro-texts del llibre. D'aquesta manera les interessades i interessats que encara no el tinguin, podran fer-ne un tastet. Finalment, també podeu consultar la bibliografia del llibre. També podeu dirigir-vos a l'autor deixant els vostres comentaris o escrivint-li a: efrem.gordillo.pla@gmail.com
Amb l'il·lustrador Kiku Lorenzo Divins (dibuixos) a: http://kynyk.deviantart.com/
Amb la il·lustradora Alèxia Tarrés (pintures) a: http://apocalipticart.wix.com/alexia
Amb l'il·lustrador Kiku Lorenzo Divins (dibuixos) a: http://kynyk.deviantart.com/
Amb la il·lustradora Alèxia Tarrés (pintures) a: http://apocalipticart.wix.com/alexia
CONTRAPORTADA
Amb més de 8.000 pàgines escrites, a més de pintor, Salvador Dalí és també un dels pensadors i escriptors més insignes del segle xx. Amb aquest llibre convidem el lector a descobrir-lo. A través d'un recorregut pels temes capitals de la seva filosofia, veurem l'esperit crític, vitalista i punyent d'una ment delirant que és més rabiosament fresca i actual que mai.
“Fins ara m'inclinava a pensar que els surrealistes, que semblen haver-me escollit com a sant patró, eren uns bojos absoluts (posem que el 95%, com l'alcohol). Però el jove espanyol, amb els seus ulls càndids i fanàtics i el seu innegable mestratge tècnic, m'ha suggerit una altra apreciació i a reconsiderar la meva opinió.” —Sigmund Freud
“Salvador Dalí està destinat al compliment d'una missió literària.” —Federico García Lorca
“Els poemes de Dalí són pures cristal·litzacions de tendresa o simplicitat, de passió i rebel·lia. No només constitueix amb escreix la més alta manifestació surrealista; és també un dels més considerables poetes dels nostres temps, un descendent de Baudelaire.” —Paul Éluard
“Ens trobem davant d'una manifestació extrema del romanticisme literari i artístic, davant d'una exaltació sense fre del personalisme, davant d'una falta de pudor indecent, de l'estirabot final de la crisi del sentit del ridícul. Una obra saturada d'una imaginació desbordant, sovint divertidíssima. Un magma palpitant de vida barreja de perversitat i de puerilitat, d'arrauxament i de precaucionisme infal·lible. Una llibertat mental extraordinària. El seu cèlebre bigoti és un objecte que es penja i despenja a voluntat. Dalí voldria amenitzar el món, trencar la crosta de grisor, de mediocritat, que l'envolta, convertir la gent en éssers irreductibles, insolubles, impossibles d'intercanviar.” —Josep Pla
“La pintura només és una forma més d'expressar la meva personalitat. La pintura tan sols és una de les més imperfectes manifestacions de la meva intel·ligència. Crec que sóc millor escriptor que pintor, i arribarà el dia en què serà acceptat.” —S. Dalí
“Sofriu abatiment intel·lectual “periòdic”? Depressió estètica, fatiga, fàstic de la vida, depressió maníaca, mediocritat congènita, cretinisme gelatinós, pedres de diamant al ronyó, impotència, frigidesa? Preneu Dalinal, el foc artificial de l'esperit que us tornarà a estimular.” —S. Dalí
FRAGMENTS AMB IL·LUSTRACIONS
Ja des de la infància l’actitud de Dalí era atenta i transgressora. Als sis anys tenia prohibit categòricament entrar a la cuina. S’estava hores i hores espiant i fent-se-li la boca aigua, fins a trobar l’oportunitat d’esmunyir-se en aquell indret encantat. Davant les minyones arrabassava un tros de carn crua o un bolet a la brasa i s’ennuegava gairebé fins a ofegar-se, perquè per ell tenien el gust meravellós, la qualitat embriagadora que només la por i la culpa poden comunicar.
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
[Adolescència]
Tornaran fatigats, rendits; en sos caps bulliran paraules confuses d’amor, mirades enceses... veus de màscares, soroll de músiques... i s’adormiran per fi extenuats. Dalí, no lluny del bullit, continuarà estudiant damunt l’obert llibre. I així pensant, torna a ajupir-se. Torna a resseguir les planes buscant idees noves que li despertin sentiments també nous.
Tornaran fatigats, rendits; en sos caps bulliran paraules confuses d’amor, mirades enceses... veus de màscares, soroll de músiques... i s’adormiran per fi extenuats. Dalí, no lluny del bullit, continuarà estudiant damunt l’obert llibre. I així pensant, torna a ajupir-se. Torna a resseguir les planes buscant idees noves que li despertin sentiments també nous.
Il·lustració: Alexia Tarrés
El documental objectiu i el text surrealista no són antagònics sinó més aviat el contrari, coincideixen des de la seva gènesi en el procés antiartístic: en tal procés no hi ha la més mínima intervenció estètica, emocional-sentimental, etc., només transcripció del funcionament real alliberat del pensament.
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
Les idees lluminoses del mètode paranoicocrític –que tot seguit veurem– enfosqueixen Plató i el sol en particular. El surrealisme dalinià transforma, mutila, esbudella, desmembra, retorça, contorsiona, marceix, desorienta, submergeix i crema per tal de donar a les coses de debò la veritable morfologia del desig i del somni. Contràriament, la invenció paranoica daliniana –embrió del futur mètode paranoicocrític– deixa l’objecte intacte però l’interpreta, el «veu», com una cosa a part i completament diferent: transporta el món virtual del deliri al pla més objectiu de la realitat.
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
La força del poder paranoic es posarà al servei de l’inconscient. N’hi ha prou que el deliri d’interpretació arribi a relacionar el sentit de les imatges dels quadres heterogenis que cobreixen una paret perquè ja ningú no pugui negar l’existència real d’aquest lligam. La paranoia es serveix del món exterior per fer valer la idea obsessiva, amb la torbadora particularitat de fer vàlida aquesta realitat també per als altres. La realitat del món exterior serveix com a il·lustració i prova, i es posa al servei de la realitat del nostre pensament.
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
Isidore se suïcida amb tan sols vint-i-quatre anys i després d’haver escrit la seva obra capital Els cants de Maldoror. Artaud, per la seva banda, acaba mentalment suïcidat, i passa la meitat de la seva vida en sanatoris. Quan Dalí parla de perill l’hem d’entendre en aquest context. Ens diu que aquesta exploració seria la més terrible de les navegacions, perquè el fracàs es paga amb la mort de la ment. Ens explica que també ha conegut les hores greus de la tempesta i del risc fatal, que va experimentar manta vegada l’angoixa de sentir com es decantava cap a la irracionalitat.
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
[Fragment de La Declaració de la Independència de la Imaginació i els Drets de l'Home a la seva Pròpia Bogeria]
En tot cas, l’inventor de la primera cua de sirena devia tenir les meves dificultats amb el comitè de la Zona de Diversió. Si haguessin existit comitès similars en l’antiga Grècia, la fantasia hauria estat prohibida i, encara pitjor, els grecs mai no haurien llegat la seva sensacional i truculenta mitologia surrealista, en la qual, si bé és cert que no existeix cap dona amb cap de peix, apareix indiscutiblement un Minotaure, que té el terriblement realista cap d’un brau.
En tot cas, l’inventor de la primera cua de sirena devia tenir les meves dificultats amb el comitè de la Zona de Diversió. Si haguessin existit comitès similars en l’antiga Grècia, la fantasia hauria estat prohibida i, encara pitjor, els grecs mai no haurien llegat la seva sensacional i truculenta mitologia surrealista, en la qual, si bé és cert que no existeix cap dona amb cap de peix, apareix indiscutiblement un Minotaure, que té el terriblement realista cap d’un brau.
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
[Fragment de La Declaració de la Independència de la Imaginació i els Drets de l'Home a la seva Pròpia Bogeria]
Qualsevol idea veritablement original, que es presenti sense «antecedents coneguts», és sistemàticament rebutjada, atenuada, mutilada, rosegada, tornada a rosegar, vomitada, destruïda, sí, i encara pitjor: reduïda a la més monstruosa de les mediocritats. L’excusa que s’ofereix sempre és la vulgaritat de la vasta majoria del públic. Insisteixo que això és absolutament fals. El públic és infinitament superior a la gasòfia que li donen diàriament.
Qualsevol idea veritablement original, que es presenti sense «antecedents coneguts», és sistemàticament rebutjada, atenuada, mutilada, rosegada, tornada a rosegar, vomitada, destruïda, sí, i encara pitjor: reduïda a la més monstruosa de les mediocritats. L’excusa que s’ofereix sempre és la vulgaritat de la vasta majoria del públic. Insisteixo que això és absolutament fals. El públic és infinitament superior a la gasòfia que li donen diàriament.
[...]
Únicament la violència i la duració del vostre somni endurit poden resistir l’esgarrifosa civilització mecànica que és el vostre enemic, com és també l’enemic del «principi de plaer» de tots els homes. Tot allò que no sigui enormement important serà arrasat despietadament, tot allò que no tingui forma perirà...21
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
La gastronomia és una gastroestètica: engolint, fent nostre el menjar, fantasiem fins arribar a superar l’excitació sensorial i arribar a la plenitud intel·lectual. L’erotisme i el sentit de la mort són també, sobretot, una qüestió nutritiva. La mandíbula és un magnífic instrument per mesurar la nostra pròpia ànsia de viure i la qualitat de la realitat. I què és la qualitat de la realitat? No és res més que una immensa reserva de pobresa els cementiris de la qual són les nostres taules.
Il·lustració: Alexia Tarrés
El joc suprem dalinià: imaginar-se mort, devorat pels cucs. Tancar els ulls, i amb increïbles detalls d’una precisió absoluta i escatològica veure’s a si mateix mossegat i deglutit lentament per un formiguer infernal de larves grans i d’un verd brut que s’alimenten de la pròpia carn. Aquest exercici és un entrenament útil al qual es lliura des de la joventut. Ja de nen va descobrir els avantatges d’aquest ritu obscur. Portat per terrors incontrolables es forçava a si mateix. S’imaginava que burxava dins el seu propi cadàver. Veia, olorava els cucs mentre es menjaven la seva carn podrida. Quan es veia envaït per la por es forçava a superar-la, a creuar l’infern de la seva pròpia putrefacció per després retrobar la tranquil·litat.
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
L’arquitectura modernista és la materialització d’un somni, d’un ideal fruit d’un simulacre, és un refugi, automatisme traïdor de l’odi a la realitat, és com una neurosi infantil. Això és el que encara podem estimar, i el que cal oposar als estetes de la nostra època i a tota la història de l’art. Els objectes ornamentals del modernisme ens mostren de la manera més material la persistència del somni a través de la realitat, ja que aquests objectes, sotmesos a un examen escrupolós, ens donen els elements onírics més al·lucinants.
Il·lustració: Alexia Tarrés
Si amb un ample però insípid panorama ha de perdre’s intensitat, és millor reduir el camp de preferència. De les coses només en percebem repercussions desfigurades, irrecognoscibles, imatges irreals, artificials, elaborades pel conscient i per les activitats intel·ligents i en substitució de les imatges reals. Els poetes –i, ergo, els artistes– són gent d’un instint i d’una vida interior, espiritual, superior als altres. Això és que el subconscient ha dominat en certs moments el conscient (i com a conscient s’entén la imatge real que la intel·ligència transforma i forja de les coses). Quan això passa esdevé la inspiració i el lirisme. Aquest desequilibri li ha permès d’acostar-se a la realitat mateixa de les coses. El nen petit s’hi assembla en un cert grau quan veu les coses per primera vegada sense la intervenció deformadora dels processos intel·lectuals.
Il·lustració: Alexia Tarrés
Daí explica que mai com dintre d’una església es tenen tants acudits, mai els acudits surten tan bé com allà... Ho ha experimentat molts cops. «No sé què ho fa –diu, d’adolescent– potser és la fresca i aquell benestar (sobretot quan fa calor) que fa entreveure el paradís i, mentre les mames resen amb dubtosa devoció un parenostre, nosaltres ens rebentem de riure.»
Il·lustració: Alexia Tarrés
Ja de menut, Dalí es considerava el monarca absolut de la casa. Els seus pares l’adoraven, no trobaven res que fos prou bo per a ell. Un dia de reis van regalar-li un vestit reial enlluernador, una corona d’or amb grans topazis i una capa d’ermini; des d’aquell moment va viure gairebé constantment abillat amb aquella disfressa. Quan les minyones enfeinades el treien de la cuina, quantes vegades es va quedar palplantat a l’obscur passadís, abillat amb els seus instruments reials, en una mà el ceptre i a l’altra els espolsadors, tremolant de ràbia i amb un desig irresistible de fuetejar de ferm aquelles noies! Ja en aquella època Dalí adorava tres coses: la debilitat, la vellesa i el luxe. Però, per damunt d’aquestes tres representacions del jo, dominava el «sentiment imperialista de solitud absoluta», cada vegada més poderós, i sempre acompanyat d’aquest altre sentiment que li havia de servir de marc, el seu ritu, per dir-ho així –el sentiment d’altura, del cim.
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
Potser també hi té alguna cosa a veure la seva experiència infantil:
De petit, jo era el típic pervers polimorf. Gaudia infligint suplicis als que m’envoltaven, i els meus primers anys van estar marcats per una anomalia freudiana característica: el plaer exagerat d’aguantar-me la caca. Tot vermell, fent força amb el cul, em posava a ballar primer sobre un peu i després sobre un altre per tota la casa. Tots em seguien amb la mirada, nerviosos. Jo fugia, amb el meu tresor amagat a les entranyes recargolades. Aleshores buscava un lloc de dipòsit inesperat: un calaix, una capsa de sabates, la sucrera...
Il·lustració: Alexia Tarrés
De
jove, es considera el contrari d’un artista. Això és una
reivindicació surrealista, i és en virtut d’antiartista que
manifesta que la transigència
o la correcció
condueixen als deliqüescents i lamentables confusionismes de tots
els valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més
perniciosa de les influències. La
violenta
hostilitat, en canvi, situa netament els valors i les
posicions i crea un estat d’esperit higiènic.
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
De
la mateixa manera cal que la supressió de tot el que és regio-nal i
típic sigui un dels esforços primordials de tota la joventut
conscient de Catalunya, perquè el color local és sinònim
d’endarreriment i anticivilització. No obstant això, prefereixen
l’ornamentació de trossos esquerdats de rajola vella i cagada de
mosques. L’extraordinària dansa de la sardana és una de les
maneres d’immoralitat més irrespectuosa a què es pot lliurar la
joventut catalana. A qui, en ple segle xx, no els pot il·lusionar
constituir una curiositat regional. Cal anar més lluny de la mà de
la innovació, i en aquest context l’artista ha de ser un esperit
higiènic, sinònim de grandesa.
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
... per això Dalí considera
de màxima prioritat la lluita contra aquesta intel·lectualitat i
cultura. I exhorta els joves decents i revolucionaris de Catalunya a
ser cruels i a defensar-se de tot sentimentalisme imposat pels
monopolitzadors de la cultura i de l’esperit, a fer que «abans de
baixar al carrer de la subversió, lluminós com un somni obscur»,
corregeixin sense pietat els seus parents i escupin sobre la bandera
de la seva pàtria i sobre tot el que ja comencen a avergonyir-se
d’haver estimat. Desfer-se de tot el bagatge dels anys inicials
representa una terrible lluita espiritual, però és necessari per
créixer, per desenvolupar-se espiritualment.
Il·ustració: Alexia Tarrés
Dalí
també denuncia l’abominable actitud d’un públic que, en el
trajecte Cambronne-Glacière, va fer fora del metro, a cops, un home
jove (no seria esbojarrat pensar que podria tractar-se d’ell
mateix, o d’algun amic seu). Què va fer aquest jove perquè el
fessin fora així? Dalí ens ho explica: assegut enfront d’una noia
molt bella, el noi va apartar hàbilment la revista que semblava
llegir, de manera que només la noia va poder veure el seu sexe al
descobert, en una erecció completa i magnífica. Aquesta noia va
quedar submergida en una enorme i deliciosa confusió però sense fer
la més mínima protesta. Però un cretí va veure aquest acte
exhibicionista i va avisar el públic, que el va fer fora
violentament. Ho denuncia, amb tota la indignació i menyspreu,
perquè tal acte és un dels més purs i desinteressats que un home
pot ser capaç de realitzar en la nostra època d’enviliment i
degradació moral.
Il·lustració: Alexia Tarrés
"Jo no estic a favor de cap estimulant. Creen estats subjectius de tipus romàntic i vague. La meva única experiència en aquest camp és l’alcohol. Vaig viure un període aberrant en què, sense estar mai ebri, em mantenia en un estat col·loïdal permanent. Després de quatre o cinc copes em semblava descobrir idees sublims, que de seguida apuntava. L’endemà, em feia vergonya la pobresa d’aquells apunts. Vaig deixar de beure, perquè m’importa molt la meva intel·ligència."
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
El seu jo és un espai-temps sempre modificable segons els seus capricis, el seu desig, el seu orgull, la seva força. En tots els seus actes Dalí va sempre al moll de l’os de la qüestió. Tot allò que espanta la resta d’homes, a ell l’exalta; les pors i els fantasmes de la vida quotidiana, acuradament reprimits en tothom, són fonts vives per a la seva intel·ligència crítica. En comptes de persistir monòtonament en una teorització, en un esforç per redescobrir... Dalí diu: FES!
Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins
BIBLIOGRAFIA
Si no s'indica altra cosa especificant diferent autor, tots els escrits són de Salvador Dalí i estan inclosos en l'Obra Completa, editada conjuntament per Destino, la Fundació Gala-Dalí i la Generalitat de Catalunya entre els anys 2003 i 2006 a Barcelona.
DALÍ, Salvador
A la divina Gala!..., Prefaci de l'exposició 400 obres de Salvador Dalí, Obra Cultural de la Caixa de Pensions, Barcelona, 1983.
Aparicions Aerodinàmiques dels “éssers -ojectes”. Minotaure n.6. 6/12/1934.
Art català relacionat amb el més recent de la nova intel·ligència. Conferència pronunciada el 16/10/1928 a la Sala Parés de Barcelona. Publicada a La Publicitat el 17/10/1928.
Aspectes fenomenològics del mètode paranoicocrític. Conferència pronunciada a la Sorbona.
Atès que sóc un geni... Publicat al catàleg de l'exposició Ramírez de la galeria Fedora, Anvers, 1980.
Autenticitat i mentida. Arts, n.357, París, 01/05/1952.
Camuflatge total per a la guerra total. Esquire, XVIII, n.2, Nova York, 08/1942.
Carta a André Breton. Prefaci per al catàleg de la seva exposició a la galeria Pierre Colle de Parés, del 19 al 29 de juny del 1933.
Comentaris sobre les joies. Pròleg del llibre "Dalí. A study of his Art-in-Jewels", The New York Graphic Society, Greenwich, Connectitut, 1959.
Conferència de premsa a Nova York. Oui 2. L'archangelisme scientifique, Denöel Gonthier, París, 1971 Original de 21/11/1934.
Confessions Inconfessables (1975).
Confuci, que ens va enredar com a xinesos, s'allunya per la banda de la borsa al so de la “patètica” de Beethoven, Prefaci del llibre de Sigmund Freud "Moïse et le monothéisme", editat per Art et Valeur, París, 1974.
Contra la pornografia i l'obscenitat a favor del Déu Eros i l'erotisme. Pròleg de Les Métamorphoses érotiques, L'Érotidiade, Edita, Lausana, 1969.
Dalí al lector. Publicat en el catàleg de l'exposició celebrada a la galeria Koedler&Co.de Nova York, el 14/04/1943.
Dalí, Dalí! Publicat en el catàleg de l'exposició celebrada a la galeria Julien Levy de Nova York el 21 de març del 1939.
Dali dans son labyrinthe (Dalí al seu laberint), realitzat en col·laboració amb Henry-François Rey, 1974.
Dalí News [I]: Dalí llança la seva ofensiva d'hivern. Dalí News. Monarch of the dailies, vol, I, n.1 Novayork 20/11/1945.
Dalí News [II] Dalí News. Monarch of the dailies, vol.I, n.2, Nova York, 25/11/1947.
Darreres modes d'excitació intel·lectual per a l'estiu del 1934. Documents 34 06/1934.
Declaració de la independència de la imaginació i els drets de l'home a la seva pròpia bogeria. The Art Digest, XIII, n.19, Nova York 01/08/1939.
De la bellesa terrorífica i comestible de l’arquitectura “Modern Style”. Minotaure 12/12/1933.
Desafio Aragon Art Front, III, n.2, Nova York, 03/1937.
Diari d'un geni, Éditions de la Table Ronde, 1964.
Documental-París-1929 (I). La Publicitat 26/04/1929.
El Dalí diari de Lyons. Mecanoscrit conservat als arxius de la fundació Gala- Salvador Dalí de Figueres i datat del 1947.
El darrer escàndol de Salvador Dalí. Catàleg de l'exposició a la galeria Julien Levy de Nova York. 22/04/1941 – 19/05/1941.
El discurs de Dalí que no s'ha sentit al “Bal des petits lits blancs”. Arts, n.753, París, 13/05/1959.
El fenòmen de l’Èxtasi. Minotaure 12/12/1933.
El mite tràgic de l'Àngelus de Millet, 1963.
El món d'ahir. Mecanoscrit conservat als arxius de la fundació Gala- Salvador Dalí de Figueres i datat del 1949.
El surrealisme al servei de la revolució. Esborrany de la conferència de Dalí va pronunciar a la sala Capcir de Barcelona el 18 de setembre de 1931. Publicat al llibre "Salvador Dalí. La construcción de la imagen", 1925-1930. Fèlix Fanés. Ed.Electa, 1999.
El surrealisme espectral de l'etern femení prerafaelita. Minotaure, n.8 París, 15/06/1936.
Els cornuts del vell art modern, 1956.
Els meus quadros del saló de tardor. L’amic de les arts 31/10/1927.
Els nous colors del “sex-appeal” espectral. Minotaure 12/05/1934.
Els savis i Dalí. La Vanguardia, Barcelona, 13/12/1962.
Els sis dies de Dalí, París-Match, n.1258, París, 16/06/1973.
Enquesta sobre la joventut. Entrevista en La Publicitat 12/12/1928.
Entretiens Avec Salvador Dalí, Alain Bosquet, Pierre Belfont, París, 1966.
Entrevista a Salvador Dalí per al programa "A fondo", Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), 1977.
Entrevistes, Ed. Destino, Obra Completa vol. VII, Barcelona, 2006. (Més d'un centenar d'entrevistes).
És Amèrica un país moribund?, Fact, Nova York, 10/1965.
Federico García Lorca: “exposició de dibuixos colorits”, La Nova Revista 10/1927.
Film-art, film-antiartístic, La Gaceta Literaria 15/12/1927.
Fotografia no-euclidiana d'una fotografia. Minotaure n.7 10/06/1935.
Gala, Velázquez i el toisó d'or. Vogue, n.597, París, 06-07/1979.
Holos! Holos! Velázquez! Gabor!, Art News, vol.71, n.2, Nova York, 04/1972.
Homenatge a Meissonier, Exposició a l'hotel Meurice, París, 01/11/1967.
Honor a l'objecte! Cahiers d'Art, n.1-2, París 05/1936.
Immortalitat de l'imperialisme genètic, Dix recettes d'immortalité, Audoin Descharnes, París, 1973.
Importància filosòfica dels rellotges tous, Publicat per primera vegada a "Salvador Dalí. La construcción de la imagen 1925-1930, Fèlix Fanés, Ed. Electa, Madrid, 1999". Original del 11/05/1935.
Intel·lectuals castellans i catalans – exposicions – detenció d’un exhibicionista al metro, Le Surréalisme au Service de la Révolution, 10/1930.
Interpretació paranoicocrítica de la imatge obsessiva L’Àngelus de Millet, 1963.
La batalla de Tetuan, Show, volII, n.6, Nova York, 06/1963.
La conquesta de l'irracional, Les Éditions Surréalistes, París 20/ 07 1925.
La decadència de l'art modernista, Washington Times Herald, 20/05/1950.
La femme visible, Éditions surréalistes, 1930.
La fotografia, pura creació de l’esperit, L’amic de les arts. 31/09 1927.
La metamorfosi de Narcís, Éditions surréalistes, 1937.
La meva revolució cultural, Escrit per a repartir entre els estudiants del maig del '68, publicat posteriorment a Dalí de Draeger, Blume, Barcelona/Madrid, 1982.
La monarquia cilíndrica de Guimard, Arts Magazine, vol. 44, n.5, Nova York, 03/1970.
La vida secreta de Salvador Dalí, Dial Press, Nova York, 1942.
Les idees lluminoses “daquesta llum, no en mengem”. L'usage de la Parole, ÇI, n.2, París 03/1940.
Les meves impressions i records íntims. Un diari 1919-1920.
Les passions segons Dalí (en col·laboració amb Louis Pauwels, que l'entrevista i transcriu el que Dalí li explica), 1968.
L’amor. La Femme visible 15/12/1930.
L' “Àngelus”, de Millet. The New Hope, II, n.4 8/1934, original del 25/06/1934.
L’anunci comercial, publicitat, propaganda. L’amic de les arts 30/04/1928.
L’ase podrit. Le Surréalisme au Service de la Révolution 08/1930.
L'enigma estètic, Diversos Autors, Procés a l'atzar, Barcelona, Tusquets, 1986.
L'erotisme en la roba, Publicat pel Salvador Dalí Museum, Cleveland, Ohio, i el Teatre-Museu Dalí de Figueres el 1977, original del 21-26/03/1963.
L'única cosa..., El País, 11/02/1985.
Manifest Místic. Text presentat a la llibreria Berggruen de París el 06/1951.
Manifest antiartístic català/manifest groc que va escriure el 07/1927 durant l’estança amb Lorca a Cadaqués, al qual també es van adherir Gasch i Montanyà.
Misteri surrealista i fenomenal de la tauleta de nit. Publicat per primera vegada a Salvador Dalí. La construcción de la imagen 1925-1930 (F.Fanés) Ed. Electa, Madrid, 1999. Original del 5/10/1934.
Monturiol i Bellini, tots dos encara al fons del mar, El País, 17/02/1985.
Nous límits de la pintura, L’amic de les arts, publicat en tres parts: 29/02/1928 – 30/04/1928 – 31/05/1928.
Nova York em saluda. Tract, 11/1934.
Noves consideracions generals sobre el mecanisme del fenomen paranoic des del punt de vista surrealista, Minotaure 01/06/1933.
Objectes surrealistes. Le Surréalisme au Service de la Révolution. 12/1931
Perquè vaig ser sacríleg, perquè sóc místic. Mecanoscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya, referent a una conferència i datat del 03/10/1950.
Per al “meeting” de Sitges. Conferència a l’ateneu de El Centaure a Sitges. 13/05/1928.
Perquè ataquen la “Mona Lisa”, Art News, n.62, Nova York, 03/1963.
Per un tribunal terrorista de responsabilitats intel·lectuals. Conferència pronunciada l’11/04/1934 a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Publicat a "Salvador Dalí. La construcción de la imagen, 1925-1930". Ed. Electa, 1999.
Picasso i jo. Text de la conferència pronunciada al teatre María Guerrero de Madrid el dia 11//11/1951.
Poesia de l’útil standaritzat, L’amic de les arts 31/03/1928.
Posició moral del surrealisme. Conferència pronunciada a l’Ateneu Barcelonès. Publicat a Hèlix, 22/03/1930.
Primera llei morfològica sobre els pèls en les estructures toves. Minotaure, n.9, París 15/10/1936.
Prefaci [Galeria Bignou, 1945]. Publicat en el catàleg de l'exposició celebrada a la galeria Bignou de Nova York 20-29/11/1945.
Prefaci [La visió artística i religiosa de Gaudí]. Prefaci del llibre de Robert Descharnes, Clovis Prévost i Francesc Pujols, La vision artistique et réligieuse de Gaudí, Edita, Lausana, 1969.
Pujols per Dalí, realitzat en col·laboració amb Henry-François Rey, 1974.
Qui és surrealisme?, Vogue, Nova York, 15/04/1968.
Quines novetats d'aquí a cinc anys. Mecanoscrit conservat als arxius de la fundació Gala- Salvador Dalí de Figueres i datat entre 1949 i 1950.
Realisme sibarític agut, Introducció a Linda Chase a Les hyperrealistes américains, Filipacchi, París, 1973.
Realitat i sobrerealitat. La Gaceta Literaria 15/10/1928.
Reconstitució del cos gloriós en el cel. Magie des extremes. Études Carmélitaines, París, 06/1952.
Reflexions, L'amic de les arts 31/08/1927.
Resposta a “Emancipació de la pintura”. Minotaure 12/12/1933.
Resum de la història i de la història de la pintura. Publicat en el catàleg de l'exposició Salvador Dalí, 1919-1965 celebrada a la Gallery of Modern Art de Nova York, 18/12/1965 - 28/02/1966.
Revista de tendències antiartístiques. L’amic de les arts. 31/03/1929.
Rostres ocults, Dial press, Nova York, 1944.
Sant Sebastià, L’amic de les arts 31/07/1927.
Senyors: mai de la vida... Life,15/10/1945.
Sobretot, l’art ornamental, Galeria Pierre Colle de París. 03/06/1931.
Temes actuals, L’amic de les arts 31/10/1927.
Tractat de les garlandes i els nius (extractes), Oui 2, L'archangelisme scientifique, Denoël Gonthier, París, 1971.
Una entrevista excepcional, Dalí es confessa. Arts, n.674, París, 11/06/1958.
Un Chien Andalou. El mirador 24/10/1929.
Un retrat de Salvador Dalí. Esquire, XVIII, n.2, Nova York, 08/1942.
Viatge de malson, Life, Nova York, 6/03/1944.
Visca la guerra! Els surrealistes i Hitler. Manuscrit inèdit conservat als arxius de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres. Principis del 1934.
Visió paranoica, Manuscrit enviat a Harper's Bazaar des del transatlàntic S.S. New York, escrit en data 01/01/1938.
Vive l'art moderne à condition de peindre a partir de raphael”. Publicat en el catàleg de l'exposició celebrada a la Carstairs Gallery de Nova York entre 10/1052 i 01/1953.
“Vogue” (París), Número del cinquantenari 1921/1971 realitzat per Salvador Dalí.
What I mean, Mecanoscrit conservat als arxius de la fundació Gala-salvador Dalí de Figueres probablement del 1945.
50 secrets màgics per pintar, Dial Press, Nova York, 1948
DALÍ, Salvador
A la divina Gala!..., Prefaci de l'exposició 400 obres de Salvador Dalí, Obra Cultural de la Caixa de Pensions, Barcelona, 1983.
Aparicions Aerodinàmiques dels “éssers -ojectes”. Minotaure n.6. 6/12/1934.
Art català relacionat amb el més recent de la nova intel·ligència. Conferència pronunciada el 16/10/1928 a la Sala Parés de Barcelona. Publicada a La Publicitat el 17/10/1928.
Aspectes fenomenològics del mètode paranoicocrític. Conferència pronunciada a la Sorbona.
Atès que sóc un geni... Publicat al catàleg de l'exposició Ramírez de la galeria Fedora, Anvers, 1980.
Autenticitat i mentida. Arts, n.357, París, 01/05/1952.
Camuflatge total per a la guerra total. Esquire, XVIII, n.2, Nova York, 08/1942.
Carta a André Breton. Prefaci per al catàleg de la seva exposició a la galeria Pierre Colle de Parés, del 19 al 29 de juny del 1933.
Comentaris sobre les joies. Pròleg del llibre "Dalí. A study of his Art-in-Jewels", The New York Graphic Society, Greenwich, Connectitut, 1959.
Conferència de premsa a Nova York. Oui 2. L'archangelisme scientifique, Denöel Gonthier, París, 1971 Original de 21/11/1934.
Confessions Inconfessables (1975).
Confuci, que ens va enredar com a xinesos, s'allunya per la banda de la borsa al so de la “patètica” de Beethoven, Prefaci del llibre de Sigmund Freud "Moïse et le monothéisme", editat per Art et Valeur, París, 1974.
Contra la pornografia i l'obscenitat a favor del Déu Eros i l'erotisme. Pròleg de Les Métamorphoses érotiques, L'Érotidiade, Edita, Lausana, 1969.
Dalí al lector. Publicat en el catàleg de l'exposició celebrada a la galeria Koedler&Co.de Nova York, el 14/04/1943.
Dalí, Dalí! Publicat en el catàleg de l'exposició celebrada a la galeria Julien Levy de Nova York el 21 de març del 1939.
Dali dans son labyrinthe (Dalí al seu laberint), realitzat en col·laboració amb Henry-François Rey, 1974.
Dalí News [I]: Dalí llança la seva ofensiva d'hivern. Dalí News. Monarch of the dailies, vol, I, n.1 Novayork 20/11/1945.
Dalí News [II] Dalí News. Monarch of the dailies, vol.I, n.2, Nova York, 25/11/1947.
Darreres modes d'excitació intel·lectual per a l'estiu del 1934. Documents 34 06/1934.
Declaració de la independència de la imaginació i els drets de l'home a la seva pròpia bogeria. The Art Digest, XIII, n.19, Nova York 01/08/1939.
De la bellesa terrorífica i comestible de l’arquitectura “Modern Style”. Minotaure 12/12/1933.
Desafio Aragon Art Front, III, n.2, Nova York, 03/1937.
Diari d'un geni, Éditions de la Table Ronde, 1964.
Documental-París-1929 (I). La Publicitat 26/04/1929.
El Dalí diari de Lyons. Mecanoscrit conservat als arxius de la fundació Gala- Salvador Dalí de Figueres i datat del 1947.
El darrer escàndol de Salvador Dalí. Catàleg de l'exposició a la galeria Julien Levy de Nova York. 22/04/1941 – 19/05/1941.
El discurs de Dalí que no s'ha sentit al “Bal des petits lits blancs”. Arts, n.753, París, 13/05/1959.
El fenòmen de l’Èxtasi. Minotaure 12/12/1933.
El mite tràgic de l'Àngelus de Millet, 1963.
El món d'ahir. Mecanoscrit conservat als arxius de la fundació Gala- Salvador Dalí de Figueres i datat del 1949.
El surrealisme al servei de la revolució. Esborrany de la conferència de Dalí va pronunciar a la sala Capcir de Barcelona el 18 de setembre de 1931. Publicat al llibre "Salvador Dalí. La construcción de la imagen", 1925-1930. Fèlix Fanés. Ed.Electa, 1999.
El surrealisme espectral de l'etern femení prerafaelita. Minotaure, n.8 París, 15/06/1936.
Els cornuts del vell art modern, 1956.
Els meus quadros del saló de tardor. L’amic de les arts 31/10/1927.
Els nous colors del “sex-appeal” espectral. Minotaure 12/05/1934.
Els savis i Dalí. La Vanguardia, Barcelona, 13/12/1962.
Els sis dies de Dalí, París-Match, n.1258, París, 16/06/1973.
Enquesta sobre la joventut. Entrevista en La Publicitat 12/12/1928.
Entretiens Avec Salvador Dalí, Alain Bosquet, Pierre Belfont, París, 1966.
Entrevista a Salvador Dalí per al programa "A fondo", Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), 1977.
Entrevistes, Ed. Destino, Obra Completa vol. VII, Barcelona, 2006. (Més d'un centenar d'entrevistes).
És Amèrica un país moribund?, Fact, Nova York, 10/1965.
Federico García Lorca: “exposició de dibuixos colorits”, La Nova Revista 10/1927.
Film-art, film-antiartístic, La Gaceta Literaria 15/12/1927.
Fotografia no-euclidiana d'una fotografia. Minotaure n.7 10/06/1935.
Gala, Velázquez i el toisó d'or. Vogue, n.597, París, 06-07/1979.
Holos! Holos! Velázquez! Gabor!, Art News, vol.71, n.2, Nova York, 04/1972.
Homenatge a Meissonier, Exposició a l'hotel Meurice, París, 01/11/1967.
Honor a l'objecte! Cahiers d'Art, n.1-2, París 05/1936.
Immortalitat de l'imperialisme genètic, Dix recettes d'immortalité, Audoin Descharnes, París, 1973.
Importància filosòfica dels rellotges tous, Publicat per primera vegada a "Salvador Dalí. La construcción de la imagen 1925-1930, Fèlix Fanés, Ed. Electa, Madrid, 1999". Original del 11/05/1935.
Intel·lectuals castellans i catalans – exposicions – detenció d’un exhibicionista al metro, Le Surréalisme au Service de la Révolution, 10/1930.
Interpretació paranoicocrítica de la imatge obsessiva L’Àngelus de Millet, 1963.
La batalla de Tetuan, Show, volII, n.6, Nova York, 06/1963.
La conquesta de l'irracional, Les Éditions Surréalistes, París 20/ 07 1925.
La decadència de l'art modernista, Washington Times Herald, 20/05/1950.
La femme visible, Éditions surréalistes, 1930.
La fotografia, pura creació de l’esperit, L’amic de les arts. 31/09 1927.
La metamorfosi de Narcís, Éditions surréalistes, 1937.
La meva revolució cultural, Escrit per a repartir entre els estudiants del maig del '68, publicat posteriorment a Dalí de Draeger, Blume, Barcelona/Madrid, 1982.
La monarquia cilíndrica de Guimard, Arts Magazine, vol. 44, n.5, Nova York, 03/1970.
La vida secreta de Salvador Dalí, Dial Press, Nova York, 1942.
Les idees lluminoses “daquesta llum, no en mengem”. L'usage de la Parole, ÇI, n.2, París 03/1940.
Les meves impressions i records íntims. Un diari 1919-1920.
Les passions segons Dalí (en col·laboració amb Louis Pauwels, que l'entrevista i transcriu el que Dalí li explica), 1968.
L’amor. La Femme visible 15/12/1930.
L' “Àngelus”, de Millet. The New Hope, II, n.4 8/1934, original del 25/06/1934.
L’anunci comercial, publicitat, propaganda. L’amic de les arts 30/04/1928.
L’ase podrit. Le Surréalisme au Service de la Révolution 08/1930.
L'enigma estètic, Diversos Autors, Procés a l'atzar, Barcelona, Tusquets, 1986.
L'erotisme en la roba, Publicat pel Salvador Dalí Museum, Cleveland, Ohio, i el Teatre-Museu Dalí de Figueres el 1977, original del 21-26/03/1963.
L'única cosa..., El País, 11/02/1985.
Manifest Místic. Text presentat a la llibreria Berggruen de París el 06/1951.
Manifest antiartístic català/manifest groc que va escriure el 07/1927 durant l’estança amb Lorca a Cadaqués, al qual també es van adherir Gasch i Montanyà.
Misteri surrealista i fenomenal de la tauleta de nit. Publicat per primera vegada a Salvador Dalí. La construcción de la imagen 1925-1930 (F.Fanés) Ed. Electa, Madrid, 1999. Original del 5/10/1934.
Monturiol i Bellini, tots dos encara al fons del mar, El País, 17/02/1985.
Nous límits de la pintura, L’amic de les arts, publicat en tres parts: 29/02/1928 – 30/04/1928 – 31/05/1928.
Nova York em saluda. Tract, 11/1934.
Noves consideracions generals sobre el mecanisme del fenomen paranoic des del punt de vista surrealista, Minotaure 01/06/1933.
Objectes surrealistes. Le Surréalisme au Service de la Révolution. 12/1931
Perquè vaig ser sacríleg, perquè sóc místic. Mecanoscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya, referent a una conferència i datat del 03/10/1950.
Per al “meeting” de Sitges. Conferència a l’ateneu de El Centaure a Sitges. 13/05/1928.
Perquè ataquen la “Mona Lisa”, Art News, n.62, Nova York, 03/1963.
Per un tribunal terrorista de responsabilitats intel·lectuals. Conferència pronunciada l’11/04/1934 a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Publicat a "Salvador Dalí. La construcción de la imagen, 1925-1930". Ed. Electa, 1999.
Picasso i jo. Text de la conferència pronunciada al teatre María Guerrero de Madrid el dia 11//11/1951.
Poesia de l’útil standaritzat, L’amic de les arts 31/03/1928.
Posició moral del surrealisme. Conferència pronunciada a l’Ateneu Barcelonès. Publicat a Hèlix, 22/03/1930.
Primera llei morfològica sobre els pèls en les estructures toves. Minotaure, n.9, París 15/10/1936.
Prefaci [Galeria Bignou, 1945]. Publicat en el catàleg de l'exposició celebrada a la galeria Bignou de Nova York 20-29/11/1945.
Prefaci [La visió artística i religiosa de Gaudí]. Prefaci del llibre de Robert Descharnes, Clovis Prévost i Francesc Pujols, La vision artistique et réligieuse de Gaudí, Edita, Lausana, 1969.
Pujols per Dalí, realitzat en col·laboració amb Henry-François Rey, 1974.
Qui és surrealisme?, Vogue, Nova York, 15/04/1968.
Quines novetats d'aquí a cinc anys. Mecanoscrit conservat als arxius de la fundació Gala- Salvador Dalí de Figueres i datat entre 1949 i 1950.
Realisme sibarític agut, Introducció a Linda Chase a Les hyperrealistes américains, Filipacchi, París, 1973.
Realitat i sobrerealitat. La Gaceta Literaria 15/10/1928.
Reconstitució del cos gloriós en el cel. Magie des extremes. Études Carmélitaines, París, 06/1952.
Reflexions, L'amic de les arts 31/08/1927.
Resposta a “Emancipació de la pintura”. Minotaure 12/12/1933.
Resum de la història i de la història de la pintura. Publicat en el catàleg de l'exposició Salvador Dalí, 1919-1965 celebrada a la Gallery of Modern Art de Nova York, 18/12/1965 - 28/02/1966.
Revista de tendències antiartístiques. L’amic de les arts. 31/03/1929.
Rostres ocults, Dial press, Nova York, 1944.
Sant Sebastià, L’amic de les arts 31/07/1927.
Senyors: mai de la vida... Life,15/10/1945.
Sobretot, l’art ornamental, Galeria Pierre Colle de París. 03/06/1931.
Temes actuals, L’amic de les arts 31/10/1927.
Tractat de les garlandes i els nius (extractes), Oui 2, L'archangelisme scientifique, Denoël Gonthier, París, 1971.
Una entrevista excepcional, Dalí es confessa. Arts, n.674, París, 11/06/1958.
Un Chien Andalou. El mirador 24/10/1929.
Un retrat de Salvador Dalí. Esquire, XVIII, n.2, Nova York, 08/1942.
Viatge de malson, Life, Nova York, 6/03/1944.
Visca la guerra! Els surrealistes i Hitler. Manuscrit inèdit conservat als arxius de la Fundació Gala-Salvador Dalí de Figueres. Principis del 1934.
Visió paranoica, Manuscrit enviat a Harper's Bazaar des del transatlàntic S.S. New York, escrit en data 01/01/1938.
Vive l'art moderne à condition de peindre a partir de raphael”. Publicat en el catàleg de l'exposició celebrada a la Carstairs Gallery de Nova York entre 10/1052 i 01/1953.
“Vogue” (París), Número del cinquantenari 1921/1971 realitzat per Salvador Dalí.
What I mean, Mecanoscrit conservat als arxius de la fundació Gala-salvador Dalí de Figueres probablement del 1945.
50 secrets màgics per pintar, Dial Press, Nova York, 1948
Subscriure's a:
Missatges (Atom)