De la mateixa manera cal que la supressió de tot el que és regio-nal i típic sigui un dels esforços primordials de tota la joventut conscient de Catalunya, perquè el color local és sinònim d’endarreriment i anticivilització. No obstant això, prefereixen l’ornamentació de trossos esquerdats de rajola vella i cagada de mosques. L’extraordinària dansa de la sardana és una de les maneres d’immoralitat més irrespectuosa a què es pot lliurar la joventut catalana. A qui, en ple segle xx, no els pot il·lusionar constituir una curiositat regional. Cal anar més lluny de la mà de la innovació, i en aquest context l’artista ha de ser un esperit higiènic, sinònim de grandesa. 

Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins