L’arquitectura modernista és la materialització d’un somni, d’un ideal fruit d’un simulacre, és un refugi, automatisme traïdor de l’odi a la realitat, és com una neurosi infantil. Això és el que encara podem estimar, i el que cal oposar als estetes de la nostra època i a tota la història de l’art. Els objectes ornamentals del modernisme ens mostren de la manera més material la persistència del somni a través de la realitat, ja que aquests objectes, sotmesos a un examen escrupolós, ens donen els elements onírics més al·lucinants. 

Il·lustració: Alexia Tarrés