El joc suprem dalinià: imaginar-se mort, devorat pels cucs. Tancar els ulls, i amb increïbles detalls d’una precisió absoluta i escatològica veure’s a si mateix mossegat i deglutit lentament per un formiguer infernal de larves grans i d’un verd brut que s’alimenten de la pròpia carn. Aquest exercici és un entrenament útil al qual es lliura des de la joventut. Ja de nen va descobrir els avantatges d’aquest ritu obscur. Portat per terrors incontrolables es forçava a si mateix. S’imaginava que burxava dins el seu propi cadàver. Veia, olorava els cucs mentre es menjaven la seva carn podrida. Quan es veia envaït per la por es forçava a superar-la, a creuar l’infern de la seva pròpia putrefacció per després retrobar la tranquil·litat.

Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins