Les idees lluminoses del mètode paranoicocrític –que tot seguit veurem– enfosqueixen Plató i el sol en particular. El surrealisme dalinià transforma, mutila, esbudella, desmembra, retorça, contorsiona, marceix, desorienta, submergeix i crema per tal de donar a les coses de debò la veritable morfologia del desig i del somni. Contràriament, la invenció paranoica daliniana –embrió del futur mètode paranoicocrític– deixa l’objecte intacte però l’interpreta, el «veu», com una cosa a part i completament diferent: transporta el món virtual del deliri al pla més objectiu de la realitat.

Il·lustració: Kiku Lorenzo Divins